Paraules comprimides,
expressions suprimides,
en el temps dels poetes
no hi ha son, no hi ha descans
I la nostra ment treballa a velocitats que no hem pogut predir, no pot ser veritat. Les mateixes voltes, els mateixos fantasmes, la catarsi de l'ésser essencial incert.
La meva columna d'avui no és alegre, és el reflexe del dubte mateix. Aquella figura útil i sàvia.
Savis són els consells de la consciència, sàvia la Terra, savi el viatjat, savi qui tot ho va pensar, jo sóc la cendra dels dies que han de venir, futur (savi?) a qui no hem posat encara nom.
Subscriure's a:
Comentaris (Atom)