En Benet mai ha entès el món. La seva mare sempre li havia explicat que és fàcil de conèixer. Un per sobre i molts per sota:
- Sempre serà així, fill.
Es compra un xuxo a un forn d'una petita plaça oblidada. Mentre el menja observa com els grisosos núvols avancen fent formes estranyes, fins a aconseguir teixir una xarxa de pluja i vent a la ciutat. I allà se'n queda mirant la pluja i sentint la seva fredor a la cara, immòbil, jutjant la vida per primera vegada.
En Benet ha començat a oblidar a Mossèn Cinto. En Benet ha començat a odiar els xuxos i els forns.
26.3.07
La perillosa història d'en Benet (2)
En Benet surt al carrer, que troba més enllà de la porta de l'edifici, i comença a caminar. Camina. Camina. En cinc minuts no executa cap més altra activitat. En arribat a la plaça del Diamant se'n troba cara a cara amb la Gertrude (nom francès amb cert glamour, però que si proves de traduir-ho...)
La Gertrude és la representant de les dones franceses amb dues dents trencades a Catalunya. És una feina força empipadora, aquesta d'anar comprovant els forats a la boca de les altres. El seu més que llarg vestit té una rosa estampada d'un metre. Als pètals beu una abella amb cara de borratxa (de pol·len). Un núvol dibuixa una ombra en la meitat sud-oest de l'animaló.
La Gertrude es troba incòmoda quan veu en Benet, el pitjor és que ni ella ni jo sabem el per què. Per a en Benet, ella és una francesa més.
- Gertrude, bon dia. Has anat a París últimament?
- Vaig ser-hi la setmana passada, i feia una calor...
- Veig que has agafat un color de cara molt parisenc, a estones morena, a estones no.
- El reflexe del sol al Sena té aquestes coses.
- He d'anar a París sovint, espero trobar-te allà i poder parlar de Barcelona tan lluny.
- Mmm, sí, seria magnífic (ella ho diu amb l'accent francès tan típic: magnifique).
- Adéu Gertrude.
- Adéu.
En Benet seu a un banc de qualsevol plaça i llegeix un altre poema de Mossèn Cinto. Treu el seu llapis i es deixa emportar per la sonoritat dels versos barrejada amb el soroll de les llaunes d'estrella quan són obertes....
La Gertrude és la representant de les dones franceses amb dues dents trencades a Catalunya. És una feina força empipadora, aquesta d'anar comprovant els forats a la boca de les altres. El seu més que llarg vestit té una rosa estampada d'un metre. Als pètals beu una abella amb cara de borratxa (de pol·len). Un núvol dibuixa una ombra en la meitat sud-oest de l'animaló.
La Gertrude es troba incòmoda quan veu en Benet, el pitjor és que ni ella ni jo sabem el per què. Per a en Benet, ella és una francesa més.
- Gertrude, bon dia. Has anat a París últimament?
- Vaig ser-hi la setmana passada, i feia una calor...
- Veig que has agafat un color de cara molt parisenc, a estones morena, a estones no.
- El reflexe del sol al Sena té aquestes coses.
- He d'anar a París sovint, espero trobar-te allà i poder parlar de Barcelona tan lluny.
- Mmm, sí, seria magnífic (ella ho diu amb l'accent francès tan típic: magnifique).
- Adéu Gertrude.
- Adéu.
En Benet seu a un banc de qualsevol plaça i llegeix un altre poema de Mossèn Cinto. Treu el seu llapis i es deixa emportar per la sonoritat dels versos barrejada amb el soroll de les llaunes d'estrella quan són obertes....
9.3.07
8.3.07
La perillosa història d'en Benet (1)
En Benet era un noi que vivia a Gràcia amb un llapis, una televisió i un llibre de Mossèn Verdaguer. Mentre la televisió li explicava l'actualitat de la tarda, consistent en ruptures o retrobaments matrimonials, ell subratllava el llibre esntusiàsticament.
- Oh, què gran frase....
- Tenemos hoy con nosotros a Cecilia, que vive en Catagena y que quiere darle una sorpresa a su ex-novio, al que pilló in-fraganti con una cajera del Eroski.
- Sempre m'ha agradat el nou enfocament del català, la Renaixença....
- Antonio, a pesar de todo yo te sigo queriendo y me gustaría que dejaras a ésa....
- Oh, què gran frase....
- Tenemos hoy con nosotros a Cecilia, que vive en Catagena y que quiere darle una sorpresa a su ex-novio, al que pilló in-fraganti con una cajera del Eroski.
- Sempre m'ha agradat el nou enfocament del català, la Renaixença....
- Antonio, a pesar de todo yo te sigo queriendo y me gustaría que dejaras a ésa....
Subscriure's a:
Comentaris (Atom)