Tot necessita una renovació constant.
Per a poder renéixer amb força necessitem una temporada de negror. Per a poder donar tota la nostra llum, necessitem uns dies d'amagada. Això ho va escriure un savi tronat al que ningú feia cas i al que prenien per boig i llunàtic. Era un home que constantment mirava al cel.
- No es pot treure res bo de mirar amunt. La vida, el pa, segueix aquí sota, al món que ens ha tocat viure - deien a les seves esquenes. Incomprensió disfressada d'escolta.
Una mirada a un cel que ens torna la negror més absoluta, dissimulada per petits punts brillants, distants....inaccessibles.
En Benet segueix tombat a una platja amb la mirada fixa a un horitzó amagat de foscor, sentint el pas de l'univers davant del seus ulls gràcies a petites pedres que encenen el seu ball per l'espai amb foc purificador. Gràcia ha canviat el vestit de festa per la sorra mullada d'una nit d'estiu fresca i humida. Sonen agudes les notes d'una guitarra plena de nostàlgia dels dies en què unes onades sonaven a recer d'una pell que per moments es refredava....
I en Benet ha agafat aire.....I ha mirat a un disc inexistent....sabent que tornarà a néixer, sabent que quan vingui tornarà a somriure en alçar una mica la mirada per sobre les cases, per sobre el dur i fred ciment.
