La nit de les pedres

I és que de vegades
una pedra recobra la vida.
I és en aquests moments que sento la necessitat
de rebre missatges de món exteriors.

La nit es comunica d'una manera freda i distant,
tant com tenir la mirada perduda en pantalles
sense cap sentit, ones efímeres d'una existència
mesurada en quilòmetres de solitud.

Les jugades segueixen caient
i les caigudes es juguen a cada minut,
teatrals i vívides,
com aquella pel·lícula on un home qualsevol
ven la grandesa a la calor d'unes espelmes.

Llunyanes en el temps veiem caure les fulles
i llunyà se'm fa sentir la frescor d'altres terrats,
importants per a l'èxit de les mirades....
Les destrals del passat retornen esmolades,
demanant que demanis, demanant el quart,
el quart definitiu.