Publicitat vs realitat

Realment la publicitat pot fer que ens formem un concepte equivocat de les coses. Posarem un exemple: ens passen dia sí, l'endemà també, un anunci als (espero que només) ciutadans de Barcelona per recordar-nos que vivim en una ciutat meravellosa, cosmopolita, oberta, etc. etc. www.viscabarcelona.cat Està ben fet l'anunci: gent normal com tu i com jo, joves i no tan joves, molt somrients, feliços, que mostren la seva alegria per viure a Barcelona.

He de reconèixer que el primer cop que ho vaig mirar vaig somriure. Això és la cara de la moneda de la festa, de l'alegria, de les birres, del turisme de venir a menjar paella precongelada i garrafón al maremàgnum....

Una ciutat no pot tenir la cara dura de publicitar-se i tenir serveis diguem-ne bàsics sense cobrir: posaré l'exemple que ens toca més a la vora aquí al Guinardó: les escoles bressol públiques. Qualsevol persona pot mirar a la web de l'ajuntament i mirar la quantitat de places d'escola bressol pública que hi ha, m'entren esgarrifances. També m'entraren quan vam anar a mirar les escoles bressol privades del barri: algunes bé, i altres.... Quan parlem de pagar entre 4.800 i 7.200 euros l'any per escoles sense un pati decent on puguin córrer els nanos, parlem d'estafa.

Oi que sembla més lògic gastar-se els quartos en aquest servei que necessita la ciutadania abans que en publicitat en horari de prime time?
Quan canviarem la prioritat del turisme? Quan qui mani no s'ompli les butxaques amb ell?