Tardes diàfanes. Veure morir el sol no és freqüent en un barceloní. I clar, vas a una illa i t'emociones. A sobre de la taula es pot veure una de les pòcimes màgiques de l'illa en qüestió.
El sentiments suren a un mar calmat, la frescor de la beguda omple els buits que deixa la ceguesa del sol en aquesta tarda del final de l'estiu. Però aquesta no és la millor companyia.
És d'aquells dies quan un mateix se sent pagà de la Meditarrània.
