Benet, un home nou

Fujo de les metàfores: només als escriptors dolents els fan feliços.
—Augusto Monterroso, escriptor guatemalenc (1921-2003)

L'home és l'únic animal que menja sense tenir gana, beu sense tenir set i parla sense tenir res a dir.
—Mark Twain, escriptor nord-americà (1835-1910)

- Benet....
- Sí....
- Som a l'encreument dels camins de l'ànima, allà on qualsevol dels nostres pensaments esdevindrà una dolça manera de salvació. Pensem per no deixar-nos endur per l'infinit blanc del no-res. Sentim per no arrossegar-nos en un fang devorador. Benet, senzillament et parlo per la por que tinc a veure'm reduïda a una boca que mou ones en l'espai. Sí, Benet, parlo per sentir-me viva, per no perdre la pista a allò que un dia se m'oferí com a regal de l'existència.
- Parla....tot el que vulguis, no seré jo qui tallarà el pas als teus pensaments.
- Saps Benet, des del meu punt de vista no significa res no transmetre els pensaments als altres, no hi trobo la diferència quan cau aigua d'un núvol i no hi arriba a terra. Temps perdut.
- Potser hi ha coses que prenen un sentit complet per elles mateixes.
- Potser hem vingut aquí enganyats, i som només una peça més dins del trencaclosques dels nostres iguals, sense una distinció a priori....

Llavors en Benet destapà un vas ampli, i amb pantagruèlica gana menjà les restes d'una deliciosa melmelada de fruites. Aquella peça va encaixar perfectament a tot el plantejament d'aquella tarda ombrívola, lluny de Gràcia i lluny de qualsevol mal record que hagués pogut ressucitar, un perillós passat, que fluïa per l'estança amb una llibertat inèdita fins aleshores.

En Benet, però, somreia....