Oferta!!

No t'ho perdis!! Ho deixaràs volar?

Tenim idees, totes les que vulguis, vermelles, blaves, groges, blanques i ens acaba d'arribar un tros de camió de negres. I tu allà, al teu sofà....

Venem aquestes idees al millor preu, per què les has de madurar tu mateix quan te les podem donar fetes per aquest petit preu? En quin món vius?

- Federació nacional-índico-columnista de P.I.O.Y.G.H.V.H.J.K.J.F.D.F.

Paradoxes de lloc

Els fantàstics reben aplaudiments. I de vegades fem viatges a terres estranyes, per veure què es cou per allà.

Sí, aixó vem fer una nit al grup d'oci que veieu a l'esquena dels nostres protagonistes. Lloc que, tanmateix no del nostre total gust, sí que hem de confessar que cabdal circumstancialment a la meva vida.

És curiós com un lloc com aquest pugui simbolitzar (només com a complement de lloc) un moment importantíssim i que ha marcat la meva existència (per a bé).
I és que els artistes tenen certes coincidències paradoxals a la seves vides que els empeny a reflexionar i, de retruc, fer reflexionar els altres.

Nota: els micròfons són dels bons.

Rius i boires

Sobre rius i boires em vull preocupar i no fer-ho del que em diu el diari. Vull sortir del cercle de ciment i posar les bases del nou filtre d'entrada a l'ànima. Vull que les furgonetes no girin al meu carrer i que dormir passi a ser el plat fort.

Vull sentir un aire lleuger i saludar a la gent en passar, vull que la mala cara desaparegui en veure el primer raig de sol.

Qui és el foraster? Qui et dóna el dret de sentir-te superior, quan en realitat vius de somnis reflexats en un percentatge que esperes amb ansietat que no et pugi al final de mes? Els enganys són arrelats i dubto que algun dia podem veure més enllà del primer turó que ens trobem.

Només amb paciència buidarem l'aigua del mar.

Activitat represa

No, ens han enganyat, les nits no són màgiques, són un reflexe d'aquella música desconeguda que no deixa cap forat a l'aire.

La nit ha entrat a confondre's amb la meva voluntat. O ella és massa llesta o jo ja l'he perdut tota. Les estrelles no es veuen a la ciutat, no tinc la seva guia subtil i minúscula. Un mussol crida de dolor, el dolor que li provoca l'absència dels arbres del coneixement. No soc jo, no, jo no puc ser aquell que espera un dia on no serà ell. Ell qui?

Les ganes d'escampar la por per boira han sorgit en la nit del barri petit i punyent. A les seves pujades veig reptes d'un dia sense mi, sense ningú, xuclat per l'huracà que està per venir. La meva resposta no pot ser una altra....amb un paraigües i un somriure veurem la borrasca, veurem com cau la pluja, sentirem el soroll en caure i mullar les fulles, les pedres, els sostres, la vella senyal de la carretera, el teu cabell que guanya llargada.

Corre l'aigua i entra per les velles escletxes que porten a les clavegueres. Beuran tots aquells animalons, pobres, ells que no han tingut mai cap opció de more's d'allà.

Sona un disc trist en la nit tranquila del barri tranquil, i jo somio amb genis de la paraula. Somio que uns ulls tranquils i prudents sabran veure la guia que necessiten.