Rescat del 2005

Pujo, baixo....
mars salvatges,
pujo les muntanyes del son,
baixo a contrades inexplorades,
lluents carreteres sense fi.

I no puc dir
el que em passa pel cap,
no trobo el mot addient
per descriure el vol de l'ocell,
el bullir de l'aigua,
la terra mullada, per gotes de llibertat.

Passen els pals de la llum,
quatre ulls que ens contemplen,
sol de primavera......
blau espumós, carícies de l'enyorança
notes discordants que em surten de l'ànima

i em penso que no trobaré mai
un sol mot per dir-ho,
que si hi ha dos ulls que contemplen
el que jo gaudeixo,
no necessitaré ni el sol ni la lluna,
astres magnètics amb data de caducitat.