Aquest és l'originari blog de l'AQAGEGVH (Associació Quimística de l'alt Guinardó, l'est de Gràcia i la Vall d'Hebron).
Sí, al 2005.
Les coses canvien, bufen els vents i tenim uns canvis.
- Els qui viuen a l'Alt Guinardó han comprovat com administrativament pertanyen al Baix Guinardó.
- l'Est de Gràcia ha marxat a la Sagrera.
- La Vall d'Hebron ha vist com un membre ha marxat a Rubí (vila del Vallès Occ.) i l'altre a Sant Andreu.
Proposta de canvi de nom: Associació quimística del Baix Guinardó, la Sagrera, Sant Andreu i l'àrea metropolitana. Una altra: Associació Quimística del Barcelonès i el Vallès units com germans, que ho són. La tercera: Associació Quimística del Record de la birra a 1 euro a Castellbisbal.
També li podríem dir: Associació quimística de les comarques barcelonines, en general.
23.10.08
Ai làs
Ai làssss
La foscor ens cerca. Els núvols que creixen al migdia no ens fan lliures.
Això creia qui més els mirava, però sense ensumar-los no fem res més que hipòtesis sostingudes en la humida brisa d'un mar que resta allà, a dos barris de distància.
Hem vist un desig volar per sobre de les voreres, ha sortejat una bici, s'ha apropat a aquell que llegeix...i no entèn la vida, ni els que la viuen, ni els que la maten.
Hem sentit la pluja a la cara, ens elevem per sobre de petits forats negres creats per un fum discontinu que escapa de tu. T'ho hauràs de fer mirar, això. I allò altre.
Fums de paper, de cartró, metàl·lics, pesants, grisos per conveniència, barruers i estúpids.
La foscor ens cerca. Els núvols que creixen al migdia no ens fan lliures.
Això creia qui més els mirava, però sense ensumar-los no fem res més que hipòtesis sostingudes en la humida brisa d'un mar que resta allà, a dos barris de distància.
Hem vist un desig volar per sobre de les voreres, ha sortejat una bici, s'ha apropat a aquell que llegeix...i no entèn la vida, ni els que la viuen, ni els que la maten.
Hem sentit la pluja a la cara, ens elevem per sobre de petits forats negres creats per un fum discontinu que escapa de tu. T'ho hauràs de fer mirar, això. I allò altre.
Fums de paper, de cartró, metàl·lics, pesants, grisos per conveniència, barruers i estúpids.
15.6.08
Publicitat vs realitat
Realment la publicitat pot fer que ens formem un concepte equivocat de les coses. Posarem un exemple: ens passen dia sí, l'endemà també, un anunci als (espero que només) ciutadans de Barcelona per recordar-nos que vivim en una ciutat meravellosa, cosmopolita, oberta, etc. etc. www.viscabarcelona.cat Està ben fet l'anunci: gent normal com tu i com jo, joves i no tan joves, molt somrients, feliços, que mostren la seva alegria per viure a Barcelona.
He de reconèixer que el primer cop que ho vaig mirar vaig somriure. Això és la cara de la moneda de la festa, de l'alegria, de les birres, del turisme de venir a menjar paella precongelada i garrafón al maremàgnum....
Una ciutat no pot tenir la cara dura de publicitar-se i tenir serveis diguem-ne bàsics sense cobrir: posaré l'exemple que ens toca més a la vora aquí al Guinardó: les escoles bressol públiques. Qualsevol persona pot mirar a la web de l'ajuntament i mirar la quantitat de places d'escola bressol pública que hi ha, m'entren esgarrifances. També m'entraren quan vam anar a mirar les escoles bressol privades del barri: algunes bé, i altres.... Quan parlem de pagar entre 4.800 i 7.200 euros l'any per escoles sense un pati decent on puguin córrer els nanos, parlem d'estafa.
Oi que sembla més lògic gastar-se els quartos en aquest servei que necessita la ciutadania abans que en publicitat en horari de prime time?
Quan canviarem la prioritat del turisme? Quan qui mani no s'ompli les butxaques amb ell?
He de reconèixer que el primer cop que ho vaig mirar vaig somriure. Això és la cara de la moneda de la festa, de l'alegria, de les birres, del turisme de venir a menjar paella precongelada i garrafón al maremàgnum....
Una ciutat no pot tenir la cara dura de publicitar-se i tenir serveis diguem-ne bàsics sense cobrir: posaré l'exemple que ens toca més a la vora aquí al Guinardó: les escoles bressol públiques. Qualsevol persona pot mirar a la web de l'ajuntament i mirar la quantitat de places d'escola bressol pública que hi ha, m'entren esgarrifances. També m'entraren quan vam anar a mirar les escoles bressol privades del barri: algunes bé, i altres.... Quan parlem de pagar entre 4.800 i 7.200 euros l'any per escoles sense un pati decent on puguin córrer els nanos, parlem d'estafa.
Oi que sembla més lògic gastar-se els quartos en aquest servei que necessita la ciutadania abans que en publicitat en horari de prime time?
Quan canviarem la prioritat del turisme? Quan qui mani no s'ompli les butxaques amb ell?
7.5.08
Canvi de lloc
Després de les zetes, que volen dir inactivitat creadora d'un blog, que per altra banda no ha estat gaire treballat, arriben els bolquers. Ahhh sí amics (com diria en Monegal), hem tingut allò dels cent dies de gràcia que li donen als governs, però en comptes de presupostos (que també), amb bolquers, glopades, pits a demanda, secador de cabell per dormir el nano, etc. I el que ens queda!
Doncs bé, donades les circumtàncies felices, la nostra activitat creadora ha estat més baixa, però això no vol dir que les paraules, comprimides o no, no segueixein bullint a l'olla.
Bé, amics, el nostre blog inútil (o no) seguirà donant aquests fruits escassos, però bons.
5.3.08
Subscriure's a:
Comentaris (Atom)