En Benet mai ha entès el món. La seva mare sempre li havia explicat que és fàcil de conèixer. Un per sobre i molts per sota:
- Sempre serà així, fill.
Es compra un xuxo a un forn d'una petita plaça oblidada. Mentre el menja observa com els grisosos núvols avancen fent formes estranyes, fins a aconseguir teixir una xarxa de pluja i vent a la ciutat. I allà se'n queda mirant la pluja i sentint la seva fredor a la cara, immòbil, jutjant la vida per primera vegada.
En Benet ha començat a oblidar a Mossèn Cinto. En Benet ha començat a odiar els xuxos i els forns.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada