I “enfilo” el camí de vores verdes cap a la casa, som al maig i busco certa tranquilitat visual que em puguin donar aquells prats pla-estanyencs. La gent de ciutat tenim un problema: volem gaudir massa ràpid de no estar rodejats de pur ciment. Ens perdem coses essencials. És el preu que es paga per ser massa cool, veieu l´homofonia?
Tindrem una nova sessió a finals de novembre.
1 comentari:
Estimat trobador, lluny de casa l'enyoro, tot i que les nostres paraules comprimides a voltes ens facin mal. L'estimo i l'estimaré.
Publica un comentari a l'entrada