Fet i fet és l'hora de dinar i en Benet tomba cap a la dreta. Un carrer transitat per iaies amb carros de mercat. I no és divendres. Cau el llibre de Mossèn Cinto, el recull, el mira i no el reconeix com a seu.
- Quelcom que falla aquí-sentencia.
Així tot mirant el llibre topa amb el cap amb una dura superficie de pedra, blanca, perfecta, acabadeta de sortir de fàbrica. Aquesta s'estenia per més enllà del que ell podia veure.
Va seguir la paret i tot caminant va fer la volta a Gràcia.
- Nostru Senyor! Ens han tancat, han fet realitat l'amenaça.
Ben cert era això. Hauria de buscar llibres de Mossèn Cinto i llàpissos al seu propi barri, ho aconseguiria?
En Benet no ha copsat la veritat de tot això, pensa en l'autosuficiència de l'aïllament etern. En Benet encara mai ha tingut por.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada