Ai làssss
La foscor ens cerca. Els núvols que creixen al migdia no ens fan lliures.
Això creia qui més els mirava, però sense ensumar-los no fem res més que hipòtesis sostingudes en la humida brisa d'un mar que resta allà, a dos barris de distància.
Hem vist un desig volar per sobre de les voreres, ha sortejat una bici, s'ha apropat a aquell que llegeix...i no entèn la vida, ni els que la viuen, ni els que la maten.
Hem sentit la pluja a la cara, ens elevem per sobre de petits forats negres creats per un fum discontinu que escapa de tu. T'ho hauràs de fer mirar, això. I allò altre.
Fums de paper, de cartró, metàl·lics, pesants, grisos per conveniència, barruers i estúpids.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
1 comentari:
No sé si és teu o l'has tret d'algún lloc però el trobo preciós!
Gràcies per compartir-ho :)
Publica un comentari a l'entrada