Sobre rius i boires em vull preocupar i no fer-ho del que em diu el diari. Vull sortir del cercle de ciment i posar les bases del nou filtre d'entrada a l'ànima. Vull que les furgonetes no girin al meu carrer i que dormir passi a ser el plat fort.
Vull sentir un aire lleuger i saludar a la gent en passar, vull que la mala cara desaparegui en veure el primer raig de sol.
Qui és el foraster? Qui et dóna el dret de sentir-te superior, quan en realitat vius de somnis reflexats en un percentatge que esperes amb ansietat que no et pugi al final de mes? Els enganys són arrelats i dubto que algun dia podem veure més enllà del primer turó que ens trobem.
Només amb paciència buidarem l'aigua del mar.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
2 comentaris:
Molt bona la reflexió... més aviat diria jo molt humana. Tenim sort de que encara queda gent com nosaltres que es fa aquestes petites reflexions i sap apreciar els petits detalls de la vida (que la fan especial), i no són precisament el dia a dia (tot i que aprenem a trobar-los)...
L'aigua del mar no es pot buidar, però si podem intentar traslladar-ne una petita part :)
La humanitat ens tranforma en humans?
Sóm humans sense humanitat?
Publica un comentari a l'entrada