- Tuviste la oportunidad de cambiar; no la aprovechaste....¿qué buscas ahora?
- Es difícil que te pueda explicar en dos minutos todo lo que quieres saber. Me gustaría vagar en una ciudad que no me mire con los ojos de la propia ciudad, inexpresivos, codiciosos, a punto de morderte.
- Hablas y hablas, pero te veo siempre en el mismo sitio, complacido, quejándote de todo y no cambiando nada.
- Para eso estoy, es mi función. Si tuviera que cambiar algo destruiría mi propio rol, con el que me siento a gusto, denunciar lo que no me gusta. Si todo se arreglara, ¿de qué me quejaría?
- Esperas que apruebe tu actitud pasiva. No lo haré. Soy una persona de acción y no entiendo lo que me explicas.
- Me parece bien.
En Benet apaga la televisió amb un moviment sec, casi sense voler fer-ho. En Benet ha après a desconnectar de la realitat amb molta facilitat. Ha perdut el seu llapis, però s'ha passat al bolígaf, les coses ara son més serioses que abans.
Camí del llit fa un mig somriure, sarcàstic o resignat...
- "Demà hi haurà una revolució francesa....no....gracienca"
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
5 comentaris:
La vida és bonica, però a vegades complicada... almenys això diuen...
Potser en Benet encara no sap això
Mai és tard per apendre :)
En el següent capítol veurem si hi ha indicis d'això o no, tampoc esperem que en Benet obri els ulls a la llum d'un dia per l'altre
No homeeee que la historia perdria la gracia! però el tens abandonat a en Benet ehhh... deu estar "recorreguent" (no sé si va així això...) món ;)
Publica un comentari a l'entrada