Hi ha més de dos cents mil tipus de preguntes que es podria fer una persona sana mentalment. En Benet sap que les gallines posen els ous amb una finalitat i en Benet també veu les antenes als terrats de les cases. Allà dins les famílies gracienques no es pregunten quants milers de preguntes es fa una persona sana mentalment.
Hi ha ocells que volen per sobre de les preocupacions i hi ha brises que semblen vingudes de terres càlides i sofertes. Hi ha poemes que foren escrits amb l’esperança de trobar una resposta sostinguda en l’aire, aquella que sura i que ens porta una llum infinita de calma.
Hi ha persones que arriben a les nostres vides com un huracà i ens xuclen en el seu remolí infinit fins que ens llencen a vàries milles de distància. No sóm sinó les cendres dels incendis que han assolat els verds boscos que van créixer sota una nítida mirada d’infant. Ara, passat el temps, tornem a casa i el mar ens obre els braços amb una humida brisa d’amor, la Terra ens estima, nosaltres estimem les paraules i com deia la cançó, la pedra estima la pell.
Ocells segueixen volant per sobre de voreres plenes de gent. Ells vigilen que no pugin les ànimes més del compte, no sóm tributaris de la creació que un dia va abraonar una capa de pedra ben dura.
Gràcia es transforma. En Benet ja té clar que el pas dels somnis a la realitat és tan fràgil, però tan important….com un sol adormit una matinada d’abril. Quan canten les orenetes, quan tu cantes a les meves oïdes “dolços somnis”.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
6 comentaris:
Nits de lluna plena...
Aquesta descarada que ens influeix sense que nosaltres l'haguem convidat....encara que vam deixar la porta mig oberta....no fos que no vingués
Descarada però sempre benvinguda :)
Ara ens estem perdent tota la Lluna decreixent, se la troba a faltar....
Ara si que començo a trobar-la a faltar de veritat...
Ja comença a dir la seva, i com que encara és petita i li costa fer-se sentir s'ha fet acompanyar del seu fidel Venus....
Publica un comentari a l'entrada